Situada en un enclavament privilegiat (la confluència dels rius Ter, Onyar, Galligants i Güell), des de la seva creació en època íbera, Girona ha tingut una història apassionant: ciutat de l'imperi romà, conquerida pels musulmans, alliberada pels habitants i lliurada a Carlemany, assetjada pels francesos a la Guerra de la Independència...
Amb aquests antecedents històrics tan interessants que han esculpit la ciutat, és molt complicat escollir els llocs més bonics. No obstant, ho intentarem:
Catedral de Santa Maria de Girona
Comencem per un dels principals reclams, la imatge icònica de la ciutat. Dedicada a Santa Maria, la catedral de Girona és un dels símbols de la ciutat. Situada en el que es coneix com la Força Vella, la poderosa fortalesa que els romans van aixecar al segle I aC i que encara es pot distingir en alguns trams de la muralla, és fruit de diferents estils i èpoques: romànic, gòtic i barroc.
Una de les principals particularitats és que té la nau gòtica més ampla del món, amb 22,98 metres. Adossat a l'església hi trobem el tresor de la Catedral, on destaquen dues peces de gran valor: el Tapís de la Creació i el Beat de Girona.
Al costat de la catedral de Girona, també hi ha l'antic palau episcopal i seu actual del museu d'art de Girona, amb la tercera col•lecció d'art romànic i gòtic de Catalunya.
Basílica Sant Fèlix
La basílica de Sant Fèlix o Sant Feliu va ser el temple principal fins a la construcció de la Catedral. Construïda a dalt del turó on s'estenia la major part de la ciutat romana, la trobem molt a prop de la Catedral (un dels enquadraments fotogràfics més icònics de la ciutat és el que apareixen els dos temples).
La seva construcció, en honor al màrtir Sant Fèlix, es va allargar del segle XII al XVII. Destaca pel campanar i els 8 sarcòfags romans i paleocristians que es van recollir al mateix lloc. També descansa a la basílica el sepulcre gòtic de Sant Narcís, patró de Girona.
Cul de la Lleona
Font: Visita Costa Brava
Si ets de visita a Girona i vols tornar en un futur, la llegenda diu que has de fer un petó al cul de la lleona, el monument situat davant de Sant Fèlix. La tradició, segons la cultura popular, es deu al fet que, anteriorment, en aquest lloc, hi havia l’Hostal de la Lleona, que tenia com a reclam una lleona que s'enfilava a una columna. Com que no estava a molta alçada, els vianants podien tocar-li el cul fàcilment, fins que es va convertir en tradició que els forasters li toquessin el cul per no marxar mai de la ciutat. Això va anar derivant fins al tradicional petó. Així que, si vens de visita a Girona, vés preparant el pintallavis, segur que voldràs tornar.
Convent de Sant Domènec
Font: Catalunya.com
Fundat l'any 1253 pel bisbe Berenguer de Castellbisbal, el convent de Sant Domènec, està format per dos claustres, el convent i l'església, d'estil gòtic. El que inicialment va ser un convent, va passar a ser una caserna de la Guàrdia Civil a partir de l'exclaustració del 1822. Actualment, des d'inicis dels anys 2000 acull la facultat de Lletres de la Universitat de Girona.
Passejar pels claustres, fer un cafè a la terrassa o veure el mural de Narcís Comadira que presideix l'entrada, ja justifiquen la visita.
Cases del riu Onyar
També anomenades les cases penjants, són les que donen al riu en el tram que va de la Rambla a l’Argenteria. Es tracta de reedificacions de les antigues construccions sobre la muralla medieval de la ciutat. Una de les més destacades és la Casa Masó, lloc de naixement de l'arquitecte català Rafael Masó, que ell mateix va rehabilitar a partir del 1910.
La casa Masó, símbol del noucentisme a Girona, conserva el mobiliari i la decoració de l'època. Actualment és propietat de l'ajuntament de Girona i és l'única de les famoses cases de l'Onyar oberta al públic.
Call jueu de Girona
Un dels espais més recòndits i bonics de la ciutat: entrar al laberint de carrerons i patis és transportar-te als temps medievals en què la comunitat jueva tenia un pes molt important a Girona.
Excel•lentment ben conservat, el call jueu es va començar a construir a partir del segle XII, al carrer de la Força. Fins a l'edicte de 1492, en què s'obligà els jueus a convertir-se al cristianisme o a l'expulsió de la ciutat, la comunitat jueva de Girona va ser molt extensa i amb personatges tan il•lustres com el metge, filòsof i exegeta Mosse ben Nahman, més conegut com a Bonastruç de Porta.
Vall de Sant Daniel
Font: Gencat.cat
Situat en un extrem de la ciutat, és una de les zones verdes de Girona, lloc de passeig o de pícnic dels gironins. La vall, esculpida pel riu Galligants, és plena de fonts d'aigua poc mineralitzada: la font de Pericot, la de Fita, la del Bisbe i la del Ferro (d'aquesta font brolla aigua picant).
A la vall es troba el Monestir de Sant Daniel, on actualment encara hi viu una comunitat de monges benedictines, sent així dels pocs que han persistit des de l'època medieval. L'església, que guarda el sepulcre de Sant Daniel (segle XIV), és un bell exemple de construcció romànica amb afegits gòtics.
Pels amants de les rutes a peu, des de la vall podeu arribar fins al castell de Sant Miquel o al Santuari de la nostra senyora dels Àngels. En tots dos casos, les vistes valen l'esforç.
Rambla de la Llibertat
Coneguda popularment com la Rambla, és un dels llocs més emblemàtics de la ciutat. Plena de botigues i bars amb terrasses, és el centre neuràlgic de la ciutat i lloc de passeig tant per als turistes com per als gironins.
Urbanitzada al segle XIII per a la celebració del mercat, deu el seu nom a l'arbre plantat l'any 1869 durant el sexenni democràtic. Originalment, estava formada per una plaça àmplia i llarga que anava des de l'Argenteria fins al carrer Abeuradors. Actualment la rambla comença a prop del Pont de Pedra i recorre paral•lela al riu Onyar fins a l'entrada del Barri Vell.
Aquests són només alguns dels llocs més especials de Girona. No obstant això, hi ha molts més llocs per visitar. Segueix les nostres xarxes socials i podràs descobrir tots els racons de la ciutat i rodalies. I si vols visitar-la de primera mà, prem l'enllaç i gaudeix dels millors apartaments de la ciutat.
