Girona tal com la coneixem, no es pot entendre sense la importància de la comunitat jueva. Tot i que la seva empremta va ser destacada a moltes ciutats europees, a Girona no es pot desvincular de la història de la ciutat.
Les comunitats jueves, al llarg de tota l'edat mitjana, van tenir una contribució decisiva i històrica al desenvolupament cultural i científic del país i de la ciutat. Tot i que els seus orígens no són especialment clars, sembla que ja al segle X van començar a arribar les primeres comunitats jueves a Girona. El que sí que sembla segur és que al segle XI les comunitats jueves ja estaven assentades, especialment al carrer de la Força (abans anomenat carrer de Sant Llorenç) i als voltants de la Catedral.
El call de Girona (barri jueu) no és només un dels més rellevants d'Europa per la seva importància, també és un dels més ben conservats de la península: les edificacions més importants s'han integrat perfectament a la ciutat. Passejar pels carrers estrets de pedra és endinsar-se al passat jueu de la ciutat i fer-se una idea de com era la vida.
Si vols conèixer una mica millor la història jueva de la ciutat de Girona i els monuments més emblemàtics, segueix-nos!
Els jueus es van instal·lar a Girona entre els segles X i XIV. El seu centre neuràlgic va ser, com hem dit anteriorment, a la zona coneguda com el call jueu, al voltant de la Catedral, a l'actual carrer de la Força. Gràcies a la seva solvència econòmica, van adquirir molts béns immobles a la ciutat, molts expropiats a cristians, cosa que va augmentar el recel i va ajudar a crear enemistat entre ells. Aquesta hostilitat es va alimentar per moltes altres causes, principalment per l'oposició de l'església. Per contra, els monarques acceptaven la seva presència i els oferien protecció. Cap al final de la presència jueva, abans de ser expulsats de la ciutat de Girona, la pressió va ser tan alta que els jueus no podien viure fora del call i, si sortien, s'havien d'identificar amb un cercle vermell.
Un dels edificis més destacats del llegat jueu a Girona el trobem al carrer de la Força número 8, seu del Museu d´Història dels Jueus. L'edifici va ser anomenat Centre Bonastruc ça Porta per ser propietat d'aquest metge i filòsof de gran popularitat a Girona, que fins i tot té un carrer a Jerusalem. Aquest museu ens presenta la comunitat jueva gironina i la seva història, gastronomia, costums, etc. Conté la col·lecció lapidària hebrea més important de l´estat espanyol. El museu està obert cada dia de 10 ha 18 h, excepte els diumenges i festius, que tanca a les 15 h.
Juntament amb la casa Bonastruc ça Porta, la casa Boschmonar (al número 21 del carrer de la Força), es creu que va ser on, al segle XIV, estaven situades les dues sinagogues que van coexistir durant uns anys. També feien la funció d'escoles, banys i centres de culte de la comunitat jueva.
Un altre dels monuments que es poden visitar és el fossar dels jueus, un passeig imaginari del que va ser el cementiri jueu i del qual no se'n conserven restes. A la sala es pot veure un panell lluminós que ensenya el recorregut que havien de fer les comitives fúnebres des del call fins a la fossa. També hi ha exposades làpides amb els epitafis, una de les grans joies del museu.
Finalment, no podem deixar de recomanar la visita dels carrers que formen el barri jueu. Passejar pels carrerons que envolten la Catedral, inclòs el carrer de la Força, és endinsar-se en un barri serpentejant i ple de mística i misteri. Un lloc que va ser l'epicentre de la comunitat jueva i on a cada passeig es descobreixen detalls que transporten a aquella època. També és una manera de veure com el patrimoni i la història de la ciutat estan fets de diferents estrats, i com conviuen amb la modernitat de la vida actual.
